Tai txi

MEDITACIÓ EN MOVIMENT

És una disciplina, art, tècnica oriental mil·lenària que té per objectiu l'equilibri físic i mental. El Tai txi convina de forma harmònica els seus tres fonaments: el moviment corporal, la concentració mental i la respiració conscient. És una meditació en moviment.

Els seus beneficis són l'equilibri, la força, flexibilitat, resistència muscular i control emocional i energètic. Compensa l'estrès i l'atrafegat ritme social permetent així, pensar, sentir i actuar de forma diferent. El Tai-Txi ens ensenya a prendre'ns el nostre temps i el nostre espai però estant presents en l'ara. Ens ajuda a acceptar-nos i redescobrir-nos i a connectar amb la natura.

"Qui roman en el seu centre, perdura per sempre" - Lao Zi -

El Tai Txi és originari de l'antiga Xina i en els seus inicis es practicava en els monestirs. Com que no hi ha documentació històrica, existeixen diferents teories sobre el seu naixement. El que sí que s'ha demostrat és la seva vinculació directa amb el Taoisme, una religió oriental amb més de 2.500 anys i que té com a objectiu la recerca del camí o Tao: equilibri intern i extern, la unió dels dos oposats i complementaris Yin i Yang , com una balança que tracta d'equilibrar-se constantment. És la teoria que regeix l'univers, dos extrems oposats que, al mateix temps, estan interconnectats i formen part d'un tot.

Segons expliquen els monjos taoistes de Wu Dang, va ser un monjo anomenat Chang Sanfeng qui va desenvolupar un sistema unificant les tècniques de combat extrem amb tècniques i exercicis del Tao Yin antic i li va donar el nom de Taiji (Tai Txi). Es diu que Chang Sanfeng va aprendre els estils externs del Shaolín i, convinant-los amb els exercicis taoistes va crear el Tai Txi.

El Tai Txi actual va començar fa uns 300 anys a la fi de la dinastia Ming i començaments de la dinastia Quing a Chenjiogaou. Entre les moltes persones que van contribuir al seu desenvolupament destaca el general Chen Wang Ting.

Es practiquen moltes formes de Tai Txi a tot el món i hi ha diferents seqüències de moviments (24, 32, 36, 42, 48 etc.). A cada estil s'han simplificat les seqüències llargues originals de cada família ja que, les estructures antigues tenen entre 80 i més de 100 moviments i es requereix molta pràctica i anys de dedicació.

 

Modalitats principals:

  • TAI CHI YANG: Moviments llargs i calmats sense alterar el ritme de les respiracions. Els seus moviments conserven l'aire marcial.
  • TAI CHI CHEN: És el més antic i marcial. És una modalitat més complexa i qui el practica passa de la relaxació al punt màxim en tan sols un moviment.
  • TAI CHI SUN: És lleuger, fluid i ràpid. És un dels estils més recents del Tai Txi i de major mobilitat.
  • TAI CHI WU: Un dels estils més practicats al món. És una versió moderada de l'estil Yang amb moviments més suaus.
  • TAI CHI WU HAO: Moviments petits i lents. Equilibri i desenvolupament de l'energia i la sensibilitat.