El Chikung es remunta a l'antiga i mil·lenària Xina i, encara que el seu origen es perd en la història, s'han trobat referències en escriptures de tombes i gravats del 2.000 a.c. Van ser els antics xamans xinesos de la Dinastia Zhou (1028-228 a.c.) qui van idear les danses i rituals basades en moviments i estiraments que copiaven de determinats animals.
El terme Chikung és relativament actual, ja que es va començar a utilitzar a principis del segle passat per unificar les tècniques i estils dins de la immensa i variada història de la gimnàstica energètica Xina.
El Chikung engloba una multitud de tècniques i exercicis que van des de grups o seqüències de moviments dinàmics, a postures estàtiques tant de peu com assegut. També als exercicis realitzats a terra, que van des de postures d'estirament, tonificació, respiració i consciència corporal.
Hi ha diferents corrents i formes de practicar el Chikung, però les podem resumir en tres:
- CHIKUNG MÈDIC: Enfocat cap a la salut, és adaptat a l'individu com a part de la seva pròpia teràpia o gimnàstica preventiva o rehabilitadora. També amb caràcter sanador a través de tècniques per canalitzar el Chi (energia). De fet, en hospitals on s'aplica la medicina tradicional xinesa, hi ha mestres de chikung que treballen amb els pacients directament. A través de massatges van desbloquejant canals, actuant sobre punts i aplicant el seu propi Chi per curar.
- CHIKUNG MARCIAL: Tècniques lligades a les arts marcials que solen tenir un ingredient més fort i intens en la seva execució, on hi ha molts exercicis d'enfortiment, elasticitat i control.
- CHIKUNG MENTAL: La meditació, la visualització i la concentració prevalen sobre el treball físic. En moments de la història ha cobrat un caràcter fins i tot religiós, i només es practicava en els temples, tant budistes com taoistes. A poc a poc va sortir a l'exterior i avui en dia els propis mestres imparteixen i divulguen moltes d'aquestes tècniques a tot tipus de persones per al bé comú.
